MANIFEST PEL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE D'ANDORRA

Document explicatiu

 

Les Nacions Unides van proclamar l'any 2002 Any Internacional de les Muntanyes amb l'objectiu global de donar a conèixer les zones de muntanya com ecosistemes fràgils i mundialment importants, recollint així l'establert al capítol 13 de l'Agenda 21 global, sorgida de la Cimera de la Terra celebrada a Rio de Janeiro el 1992. Els objectius generals eren assegurar el benestar de les poblacions i promoure el seu desenvolupament sostenible.

Segons l'Informe Brundtland (1987), s'entén per sostenible aquell desenvolupament que permet satisfer les necessitats presents sense comprometre la capacitat de les futures generacions de satisfer les seves pròpies necessitats, millorant la qualitat de vida i respectant la capacitat de càrrega de la terra.

La Constitució andorrana recull en l'article 31 que "és funció de l'Estat vetllar per la utilització racional del sòl i de tots els recursos naturals amb la finalitat de garantir a tothom una qualitat de vida digna i de restablir i mantenir per a les generacions futures un equilibri ecològic racional en l'atmosfera, l'aigua i la terra i de defensar la flora i la fauna autòctones". Els diversos convenis internacionals de medi ambient ratificats per l'Estat andorrà també defensen aquest plantejament.


Per què el Manifest?

Deu anys després de la Cimera de la Terra, és evident que Andorra s'allunya cada cop més del camí de la sostenibilitat. El Manifest pel Desenvolupament Sostenible d'Andorra sorgeix en un moment en què bona part dels habitants del nostre país es planteja els greus problemes socials i ambientals derivats del creixement excessiu i no planificat. En aquests últims mesos n'hem pogut veure alguns exemples ben clars: contaminació de les aigües potables, pol·lució de l'aire i del sòl pel forn incinerador de la Comella, urbanització descontrolada, degradació de la qualitat del paisatge, massificació turística, problemes constants de trànsit, ampliació de dominis esquiables...

L'Administració està elaborant plans i projectes de gran repercussió pel futur del país, els quals, tal com estan plantejats, són insostenibles: plans d'ordenació i urbanisme parroquials, Pla Viari, Pla Nacional de Residus, metro aeri, etc. A més, aquests plans no preveuen processos reals i amplis de participació ciutadana en les seves fases de plantejament, elaboració ni de presa de decisions.

El nostre país es basa en un model de creixement constant i insostenible dels paràmetres que en defineixen l'estructura: habitants, turistes, places hoteleres, superfície edificada, parc mòbil (vehicles), vies de comunicació, superfície esquiable, etc. El consum de recursos (aigua, energia, sòl, paisatge...) que se'n deriva, cada vegada més gran, és clarament insostenible, i els plans esmentats no faran més que agreujar la situació actual, atès que abonen aquest model i no preveuen cap alternativa a l'actual ritme de creixement.

El fons de les vall d'Andorra s'està convertint en un continu urbà en el qual es perden els pocs espais oberts que queden, mentre es degrada cada vegada més el paisatge dels vessants i zones altes. Alhora, l'interior de l'espai urbà està mancat dels equipaments necessaris per a gaudir d' una bona qualitat de vida, particularment zones verdes i espais oberts. S'està destruint l'entorn i amb ell molts dels nostres signes d'identitat muntanyenca.

En aquest sentit, fins i tot s'ha perdut el respecte als riscos naturals, element essencial en un país de muntanya, amb la consegüent autorització d'edificacions en llocs especialment sensibles als aiguats, les allaus, esllavissaments o despreniments de roques, amb el risc que això comporta per a la seguretat de les persones i els béns.


Per tots aquests motius, VOLEM:

1. Una planificació del país d'acord amb les seves característiques i possibilitats, segons un model de desenvolupament sostenible.

Els problemes esmentats, derivats de l'actual ritme de creixement, fan més necessària que mai una planificació nacional (basada en un consens parroquial) del model de país a assolir, en la qual es defineixin els límits del creixement de la població i les xifres òptimes tant d'habitants com de turistes per poder garantir una qualitat de vida digna a tothom, així com un ús racional dels limitats recursos naturals existents. Tot plegat segons un model de desenvolupament sostenible, que s'hauria de traduir en una Agenda 21 nacional impulsada amb el màxim compromís tant de la classe política com de tots els agents socials del país, i les corresponents Agendes 21 locals que l'haurien de desplegar.

És essencial que aquesta planificació tingui en compte la realitat i les possibilitats del nostre país, que és molt petit i molt muntanyós. Aquests factors fan que no sigui raonable plantejar-hi determinats projectes o infraestructures que, senzillament, no hi caben (Jocs Olímpics, autovies...). La muntanya ens dóna qualitat, però també ens l'exigeix, i això demana un sentit de les proporcions dels projectes que s'han d'adequar a les dimensions del país.


2. Que la legislació sobre l'ús dels recursos naturals, i en particular de l'aigua, l'aire, el paisatge, la biodiversitat i el sòl agrícola, garanteixi la seva conservació perdurable.

La legislació actual és insuficient i, en la major part dels casos, inadequada i/o inoperant. Sovint les poques lleis existents no s'apliquen, ja sigui per manca de reglaments que les desenvolupin o, senzillament, per manca de voluntat política de fer-les complir.

Cal modernitzar i adaptar als principis del desenvolupament sostenible les lleis sobre:

I és urgent aprovar lleis i polítiques sobre:

Cal que els diferents instruments legals i tècnics per a la planificació territorial estableixin una zonificació del territori en diferents nivells d'ús i protecció, amb l'objectiu de garantir que no s'ocupin terrenys que són importants pels seus valors naturals o paisatgistics, o per la seva funció de corredors biològics. En aquest sentit, el sòl agrícola dels fons de vall és el més amenaçat per l'expansió urbanística.

Des d'un punt de vista operatiu, cal introduir clarament la potestat sancionadora de l'Administració i el concepte de delicte ecològic. Alhora, la coordinació institucional entre Govern i Comuns és fonamental per aconseguir aquests objectius.


3. Una moratòria en la construcció de grans infraestructures, en l'increment de places hoteleres, en la urbanització dispersa i en l'ampliació de dominis esquiables, fins que no s'hagin desenvolupat les demandes anteriors.

Si es vol mantenir la qualitat de vida, la identitat muntanyenca i la competitivitat turística del Principat, cal aturar l'actual dinàmica de pèrdua accelerada dels recursos naturals, especialment el sòl i el paisatge. L'únic compromís ferm d'un canvi de direcció vers el desenvolupament sostenible passa per establir una moratòria sobre els factors que els estan degradant, fins que el país no disposi d'una planificació global orientada cap a la sostenibilitat (Agenda 21 nacional i Agendes 21 locals i Pla d'Acció per a la sosteniblitat), i fins que no es completi i modernitzi l'ordenament jurídic en matèria ambiental.

Per tot això, la moratòria ha d'afectar, com a mínim, els elements següents:

Construcció de grans infraestructures:
Cal una anàlisi detallada de la mobilitat de persones i béns pel territori andorrà, de la qual se'n derivin les actuacions necessàries per resoldre els actuals problemes de trànsit de vehicles (col·lapse circulatori), de baixa qualitat i infrautilització del transport públic, i d'impacte ambiental de la xarxa viària. Abans de plantejar un pla viari basat en la construcció de noves infraestructures de grans dimensions, cal rebaixar les desmesurades previsions de creixement del país i optimitzar la xarxa viària existent; i és molt més urgent millorar i impulsar l'actual sistema de transport públic, abans de proposar projectes de fort impacte ambiental i econòmic, com el metro aeri.

Increment de places hoteleres:
L'increment previst en el nombre de places hoteleres ens aboca a un augment en el nombre de visitants, un major consum de recursos naturals i la necessitat de construir més infraestructures per absorbir-los, o d'ampliar els dominis esquiables actuals. Cal plantejar-se alternatives al turisme massificat promogut per les ofertes a baix preu que responen a la necessitat d'omplir els hotels.

Urbanització dispersa:
La urbanització que té lloc fora dels nuclis urbansestà degradant de forma irreversible alguns dels espais naturals més valuosos d'Andorra, com arala Vall d'Incles o els Cortals d'Encamp, i comporta l'edificació dels espais oberts existents entre nuclis de població, que acabaran esdevenint un continu urbà, com és ara a la. Vall d'Ordino, Les Escaldes-Encamp, Sant Julià-Santa Coloma, etc.

Ampliació de dominis esquiables:
Actualment les pistes d'esquí ja ocupen el 16% del territori andorrà situat per sobre dels 2000 m. Si hi afegim les ampliacions en projecte, la superfície ocupada passaria al 27%. Aquestes ampliacions afecten espais d'elevat valor natural i paisatgístic, en els quals s'hi troben hàbitats i espècies amenaçats. Cal tenir en compte que l'esquí és una activitat estacional (com a molt 5 mesos l'any) i que quan no hi ha neu els remuntadors, telecabines, carreteres, aparcaments, moviments de terres, etc. generen un gran impacte visual. Les tendències climàtiques obligaran cada vegada més a produir neu artificial, i l'aigua utilitzada per a la seva fabricació contamina i altera el cabal dels rius i estanys d'alta muntanya.
Cal millorar i optimitzar les estacions d'esquí existents, però no podem assumir més ampliacions, i encara menys hem de pretendre exportar el nostre model a les regions veïnes(p.ex. Vall Ferrera). que encara poden optar a un desenvolupament basat en la conservació de la natura

De forma complementària, cal minimitzar (si no aturar també) la pèrdua de sòl rústic derivada del creixement dels nuclis urbans ja existents. És molt greu, en aquest sentit, la catalogació directa de tots els terrenys de propietat privada com a sòl urbanitzable, que previsiblement serà ratificada pels nous plans d'urbanisme.

Finalment, la situació dels rius és també crítica, tant per l'altíssima contaminació de les aigües, com per la destrucció continuada dels boscos de ribera. Actualment, més del 39% dels boscos de ribera andorrans estan fortament alterats o extremadament degradats. Els diversos projectes de canalització i recobriment de nombrosos trams de riu suposarien, cas d'executar-se, el cop de gràcia per a molts ecosistemes fluvials.


4. L'elaboració d'un nou pla de residus adaptat al nou model de país, a partir d'un ampli procés de debat públic. Mentre no es completa aquest procés, demanem que no es construeixi el nou forn incinerador.

Una de les mancances principals de l'actual Pla Nacional de Residus és que no ha anat precedit d'un procés d'informació i de participació pública. Cal generar un debat ampli, que compti amb totes les parts implicades, de tal manera que es pugui elaborar un nou pla de residus que estigui realment adaptat a les necessitats d'Andorra. Especialment, s'ha de tenir en compte les dimensions del país i els mètodes de tractament (que hauran d'incloure mecanismes innovadors i eficaços per promoure la prevenció, així com l'aplicació del principi jeràrquic de les 3R: primer reducció, segonament reutilització i en darrer lloc reciclatge). De la mateixa manera, cal que el nou projecte de Llei de residus també sigui sotmès a l'esmentat procés de participació pública.

Mentre no es disposi dels nous instruments per a la gestió dels residus, fonamentats en un procés de diàleg amb els agents socials i en la transparència dels poders públics, demanem que no es construeixi el nou forn incinerador, donat que hipoteca les possibilitats futures d'aplicar tractaments alternatius. Per aquesta raó, caldrà buscar una solució transitòria per al tractament dels residus fins que es pugui aplicar el nou pla.

Els ciutadans i ciutadanes d'Andorra tenim el dret i el deure d'intervenir en la gestió del territori, i per això demanem un compromís polític pel desenvolupament sostenible d'Andorra, que comporti uns objectius i una orientació clara per aturar l'actual tendència de creixement desmesurat així com l'aplicació urgent de les demandes del present Manifest.

Andorra, 10 de febrer de 2003


Associació per a la Defensa de la Natura (ADN)

Col·lectiu per a la Protecció del Patrimoni Muntanyenc (P3M)