PER UNA ANDORRA SOSTENIBLE, ARA!
ACLARACIONS AL GOVERN

18 de març de 2003

El concepte “desenvolupament sostenible” va començar a plantejar-se cap els anys 1970, i amb el pas del temps s’ha anat omplint de contingut. L’any 1983 la Comissió Mundial sobre el Medi ambient i el Desenvolupament va promoure la filosofia del desenvolupament sostenible per aconseguir un món més just.
L’informe Brundtland (1987) el definia com el desenvolupament que permet satisfer les necessitats presents sense comprometre la capacitat de les futures generacions de satisfer les seves pròpies necessitats.
La Cimera de Rio de l’any 1992, les trobades de Pekin, Kyoto, Seattle, La Haia o Bonn posteriorment, i Johannesburg l’any 2002, han servit per avançar i consolidar aquesta proposta, que està basada en la disminució de la pobresa, la preservació del medi i la utilització racional dels recursos naturals.
Alguns elements que defineixen el desenvolupament sostenible des d’una perspectiva ecològica són:

-Preservació del medi tant natural com cultural.
-Ús racional dels recursos naturals, utilitzant-los de manera eficient sense superar el seu ritme de renovació.
-Valoració i protecció de la biodiversitat.
-No sobrepassar la capacitat de càrrega de l’ecosistema, mantenint la seva integritat i articulant la seva conservació.
-Millorar la qualitat de vida humana i la relació armoniosa amb el medi.
-Fomentar la participació ciutadana en la presa de decisions.

La política del nostre Govern cada cop està més lluny d’aquests principis. És per això que l’Associació per a la Defensa de la Natura (ADN) i el col·lectiu P3M hem promogut el Manifest pel Desenvolupament Sostenible d’Andorra. Perquè volem que tots, Govern, Comuns i societat civil, reflexionem sobre els greus problemes socials, ambientals i econòmics que ens aporta l’actual model de creixement excessiu i no planificat. A la vegada, proposem quatre punts bàsics que s’hauran d’assolir immediatament per poder afrontar el futur amb un mínim d’esperança. Aquests són:

1.- Planificar el país segons els principis del desenvolupament sostenible.
2.- Legislar sobre l’ús dels recursos naturals per garantir-ne la seva conservació.
3.- Establir una moratòria en la construcció de grans infraestructures i en l’adjudicació de places hoteles fins que no s’assumeixin els punts anteriors.
4.- Elaborar un nou pla de residus adaptat al model de país i consensuat a partir d’un ampli debat públic.

En aquest context, ens ha sorprès que el Govern obri ara una “Oficina Andorra sostenible”, amb la finalitat de “sensibilitzar la població i fomentar la participació dels ciutadants en termes de sostenibilitat”. Segurament, una oficina d’aquestes característiques pot aportar molt a la formació i conscienciació dels habitants d’aquest país. Ens explicaran com estalviar energia aillant bé les cases, com anar a comprar, com fer una festa, com treballar a l’oficina…. basant-nos en els principis de la sostenibilitat. Podrem consultar un centre de recursos i linkar a Internet moltíssimes adreces relacionades amb el tema. S’organitzaran segurament debats, conferències i altres activitats... Però, és aquest el primer pas per tenir una Andorra sostenible? Som els ciutadants els primers responsables de l’actual situació? És el simple canvi dels nostres hàbits l’única solució al problema ambiental d’Andorra? Nosaltres no ho creiem.

Governar és “dirigir els afers de l’estat” (Diccionari general de la llengua catalana) i, per tant, comporta prioritzar les actuacions. El Govern i els Comuns estan elaborant actualment projectes que, tal com estan plantejats, són del tot insostenibles: Pla viari, Pla nacional de residus, metro aeri, plans d’ordenació i urbanisme parroquials… Plans i projectes que el Govern valora com a imprescindibles per al futur del país, i on la participació ciutadana ha estat nul.la. Aquesta és l’actual prioritat de les institucions.

Senyors del Govern, molts ciutadans i ciutadanes ja estem conscienciats, o no ens costarà gaire aconseguir que els nostres hàbits diaris siguin sostenibles, però de què ens servirà de cara al futur…

- Si des del Pas de la Casa fins el riu Runer tenim un continu de construccions, convertint tot el país en una gran ciutat, plena de ciment?
- Si el paisatge cada cop està més degradat?
- Si tenim contaminades les aigües, els sòls i ens falta aigua potable per al consum humà?
- Si la massificació defineix el model turístic?
- Si per solucionar els problemes de trànsit omplim tot el país de túnels i carreteres?
- Si perdem els nostres signes d’identitat muntanyenca perquè hem destruit l’entorn?
- Si no tenim lleis i polítiques que protegeixin el paisatge, la biodiversitat i el patrimoni, tant natural com cultural?

Obrir en aquests moments una oficina amb aquest nom sembla només una estratègia per donar una imatge de país respectuós amb el medi. Només una imatge. Un nou intent de fer creure als ciutadans d’Andorra i a la comunitat internacional allò que no és, similar a la proposta de declarar tot el país Reserva de la Biosfera. Si el Govern vol fer una Andorra realment sostenible s’ha de plantejar un fre a l’actual ritme de creixement, i formular una alternativa que tingui en compte les possibilitats d’aquest país petit i muntanyós. Utilitzar el concepte de desenvolupament sostenible només per obrir una oficina de cara al públic és buidar-lo de contingut.

No volem una oficina que es digui “Andorra sostenible”. Volem una Andorra sostenible! Ara!