L’Educació del Consumidor a l’escola.

1. Marc ideològic.

Una característica fonamental del nostre temps és la capacitat de canvi constant, un canvi que ens situa en la necessitat de replantejar constantment els principis que orienten la nostra acció educativa.

Si fem una anàlisis del nostre medi veure’m que es caracteritza per ser global i complex. Un món que a la vegada que canviant planteja cada cop més desigualtats en la qualitat de vida dels seus habitants. Més desequilibris en el medi i en el que emergeixen nous valors individuals i col·lectius. En el que es fa necessari fer un esforç important per part dels consumidors per buscar un flux constant d’informació selectiva, per situar-se davant de la realitat i donar resposta crítica i responsable al volum d’estímuls que li arriben des dels posicionaments mediàtics de la nostra societat.

Aquesta reflexió ens fa entendre que des del treball educatiu és necessari que plantegem un treball de definició de com hem de fer arribar la imatge del món a l’alumnat, i el paper de la ciutadania en la relació producció consum. Ens fa pensar en la necessitat d’introduir canvis en els continguts que ensenyem i en la forma d’ensenyar-los que ajudin a transformar la forma de comprendre el món i de plantejar accions sobre l’entorn. És aquesta perspectiva la que ens fa pensar en la definició de reptes en el treball educatiu.

Ara bé, aquest repte no és específic del món educatiu. Des dels anys ’70 se’l plantegen ideòlegs de diverses tendències polítiques i el món polític en general. Si partim d’un anàlisis històrica veiem que la crisi dels ’70 apareix com a punt d’inflexió important dins del desenvolupament occidental posterior a la II Guerra Mundial. De fet, la crisi dels ’70 no és únicament una crisi energètica sinó que planteja una crisi en el model de desenvolupament que posa de relleu la limitació dels recursos naturals i les desigualtats globals i locals que produeix aquest model de desenvolupament.

Davant d’aquest repte sorgeixen postures que defineixen el model de desenvolupament capitalista i iniciatives que qüestionen aquest model de desenvolupament per la seva vessant desequilibradora i injusta, plantejament que ens porta a un suïcidi global. Són iniciatives portades endavant per ONG, moviments socials molts diferents i partits que es situen en òrbites que pretenen ser alternatives.

És en aquesta situació que quan parlem d’educació del consum pensem en un consumidor actiu, amb capacitat d’actuar i transformar col·lectivament, lluny del model de consumidor individual sense capacitat transformadora.

Des del sistema educatiu, transmissor de cultura i ideologia, en els últims anys s’ha introduït l’educació del consum i, en el nostre cas, com a eix transversal.

Els inicis de l’educació del consum es situa en els anys ’70 on les directives comunitàries busquen estabilitzar el mercat i protegir als consumidors, neix en aquest context la línia educativa de l’educació del consum. Els programes educatius, plantejats sempre pels estats, han estat dirigits a la formació de consumidors i consumidors en relació amb els productes quotidians. S’ha reforçat la visió que ha de tenir el consumidor de la quotidianeitat i s’ha adoptat l’ anomenat model responsable que pretén donar pautes als individus per situar-se davant del sistema establert.
Pensem que és necessari una anàlisi del model producció-consum, un posicionament ideològics davant de l’evolució socio econòmica del medi. Per altre banda possibles accions al respecte han quedar fora dels plantejaments educatius.

É s a partir d’aquesta reflexió que veiem la necessitat de plantejar dins de l’educació del consum una nova ètica, que redefineixi el significat de la cultura o la qualitat de vida, tenint presents elements com l’equitat, el biocentrime i allò que és col·lectiu per sobre del que és individual. Un nou estil de pensament que plantegi una perspectiva sistèmica per sobre d’una determinista i que incorpori la prospectiva (creativitat con visió de futur com element del plantejament educatiu.

Una nova forma d’actuar, transformadora, que a partir de la capacitat d’anàlisi de la realitat ajudi a plantejar noves accions assumint les conseqüències i valorant els costos, tendint a una responsabilitat individual i col·lectiva.

L’educador que assumeix aquesta reflexió, adquireix una doble responsabilitat: una forma d’actuar coherent i conseqüent en l’escola i la necessitat de mesurar amb responsabilitat les possibles conseqüències de la seva acció sobre el medi, valorant la forma d’introduir el seu plantejament des d’una perspectiva creativa i constructiva, lluny del conflicte pel conflicte.

Pensem que necessitem plantejar un treball de construcció d’una nova perspectiva d’educació del consumidor que respongui als nous reptes que ens demana la nostra societat i amb la clara convicció que serà un nou pas en el constant replantejament que fem del procés educatiu.

2. Concepte d’educació del consum.

Per tal de poder ubicar-nos correctament en el que vol dir l’educació del consumidor cal que treballem des d’una doble vessant : la perspectiva dels eixos transversals i la perspectiva de la societat de consum.

Des dels eixos transversals cal que considerem l’estreta relació que es dóna entre les diferents temàtiques que es plantegen. Quan dissenyem una activitat pensada des de la perspectiva de la transversalitat sovint veiem que conflueixen temàtiques dels diferents eixos transversals.

Un exemple clar pot ser el treball sobre la compra d’un determinat producte alimentari. Si treballem la vessant del preu i les valoracions que ens porten a comprar-lo farem un treball bàsicament d’educació del consumidor. Si treballem la perspectiva de la dieta i la lliguem a la nostra salut parlem d’educació per a la salut. Quan ens preguntem si l’envàs és retornable, reciclable o bé s’han produït molts residus en la seva fabricació parlem des de l’educació ambiental. Si ens preguntem si el compren els homes o les dones passem a l’educació per a la igualtat d’oportunitats entre homes i dones. Quan la nostra valoració és sobre les persones que el poden adquirir i les que no parlem d’educació per la pau i si ens preguntem sobre les que el consumeixen i les que no per motius culturals parlem d’educació de la diversitat.

Existeix per tant una doble reflexió que parteix de la delimitació que ha d’haver entre els objectius de cada eix transversal, pròpia dels teòrics, i la posada en pràctica del treball on la globalitat i la interrelació són determinants.

Un segon referent és el que situa l’educació del consumidor dins de la societat de consum i com es planteja la seva relació amb ella. Des del principi de la humanitat les persones hem consumit, però aquest fet ha anat variant de forma molt important portar-nos a l’actual societat de consum. Una societat caracteritzada per l’estímul indiscriminat cap al consum i en la que els consumidors estem practicament indefensos.

Davant d’aquest fet l’educació del consumidor té sentit donant elements als consumidors per a que esdevinguin actius, crítics i responsables.

3. Necessitat d’una educació del consumidor.

És en la situació anterior on es veu clara la necessitat d’educar al consumidor, l’educació del consumidor apareix com un dret per a poder conviure amb una societat que sovint el considera com a últim element de la cadena i amb la qual cada cop és més difícil conviure.

Tres són els referents que ens porten a afirmar la necessitat d’educar als consumidors:

En primer lloc la influència constant i l’augment de técniques d’estimulació del consum poc reflexionat, en el que es valora la compra impulsiva i el consum pel consum. En aquest sentit la publicitat i les diferents tècniques de màrqueting cada cop tenen més importància.

En segon lloc la interacció cada cop més temprana entre l’infant i la societat de consum que fa que de ben petits coneguin i dominin els mecanismes del consum. Els infants cada cop disposen de diners més aviat i influeixen de forma molt important en les decisions de compra dels adults.

En tercer lloc la necessitat d’orientar els processos de formació en dos sentits, un legislatiu i un altre formatiu. El primer per a tirar endavant el control legislatiu suficient per garantir els drets dels consumidors. En segons llocs afavorir les capacitats que permetin als consumidors conviure de forma autònoma amb la societat que els envolta.

Des d’aquesta perspectiva la finalitat que ha de tenir l’educació del consumidor a l’escola són: Aconseguir l’autonomia dels individus per a que sàpiguen actuar amb responsabilitat, sentit crític i solidaritat en la societat que hi viuen. Aquesta definició coincideix amb el de l’educació integral ja que parlar d’educació del consumidor és parlar de la relació que té l’individu amb la societat que l’envolta.

Aquest últim punt condiciona el fet que haguem de parlar d’una educació del consumidor àmplia en la que no parlem només de comprar i comprar bé sino en la que donem a l’individu pautes globals d’actuació, valorant dos aspectes fonamentals :

1r. Valorar el ser sobre el posseir, destacant l’antropologia sobre l’economia.
2n Globalitat en tot allò que fem intentant reflexionar sobre aspectes ambientals, diversitat i solidaritat.

4. Cacterístiques de les activitats plantejades des dels eixos transversals.

Quan ens plantegem treballar l’educació del consumidor des de la perspectiva dels eixos transversals val la pena que tinguem en compte tota una sèrie d’elements que ens poden ajudar a planificar el treball educatiu :

La relació amb el medi.
En educació del consumidor el medi és un element fonamental de treball des de tres perspectives : a partir del medi, en el medi i a favor del medi.

En el primer cas utilitzarem el medi com a punt de partida del nostre treball, com element significatiu per a l’alumnat i on es poden detectar molts dels elements sobre els que es plantegen els objectius de treball.

Treballem en el medi com element proper i engrescador, així la nostra feina no fa referència només a l’individu sinó que també fa referència a la col·lectivitat donant-li a la feina una perspectiva molt més àmplia.

Treballem a favor del medi ja que des del punt de vista consumerista treballem la responsabilitat com a ciutadà. A partir de l’anàlisi que fem som capaços de projectar la nostra feina en una línia de treball que permeti plantejar una acció orientada a millorar el nostre entorn.

Treballar a partir de la teoria i l’acció.
Les activitats que ens plantegem en educació del consumidor tenen una doble vessant, teòrica i pràctica. Volem que els alumnes augmentin el seu volum d’informació però també volem que adquireixin estratègies per a intervenir en el seu medi. Pensem que una educació consumerista únicament informativa pot caure en el parany que els alumnes coneguin perfectament una problemàtica però no tinguin cap element per a solucionar-la. Una educació consumerista des de la perspectiva únicament d’acció pot caure en un fer per fer sense massa sentit per a l’alumnat.

Visió dinàmica dels problemes plantejats.
Aquest fet és reflexa dins l’educació consumerista amb la necessitat de plantejar constantment la necessitat d’estar al dia, de renovar els continguts que tractem i de trobar les claus més actuals. Per altra banda no hem de caure en anàlisis simplistes, en la nostra societat tot és molt complex i no podem analitzar els fenòmens des d’una perspectiva unívoca. Cal que intentem considerar el màxim d’elements que intervenen en un fenomen.

Donar importància al treball cooperatiu.
En el camp del consum qualsevol acció plantejada, ja sigui legislativa, formativa o reivindicativa cal que parteixi del món associatiu. En democràcia és importantíssima la figura dels ciutadans i les ciutadanes com a persones implicades en el seu entorn i amb responsabilitats sobre ell. És a partir del treball cooperatiu que donem als alumnes elements per a poder ubicar-se en aquesta perspectiva.

Evolucionar en temps i espai al problema plantejat.
La nostra societat és força complexa i un dels elements que la caracteritzen és la relació que hi ha entre diferents fenòmens que es donen en llocs diferents en diferents moments. Un fenomen que estudiem aquí i ara pot tenir implicacions en un altre lloc i en el futur i a l’inrevés. Cal, per tant, ubicar-se en aquesta realitat a l’hora de presentar un fenomen amb els alumnes.

Es fa fonamental tenir clares quines són les capacitats dels alumnes per ubicar-se en temps i espai per tal que puguin entendre amb el màxim de claredat els fenòmens que els hi plantegem. És interessant començar per aquí i ara i a partir d’aquí poder evolucionar cap altres llocs en moments diferents.

Estructura de les activitats.
Tenint en compte els elements assenyalats anteriorment podem considerar que les activitats plantejades en l’educació del consumidor es poden definir a partir del següent esquema :

Escollir el punt de partida.
É s important fer un diagnòstic de la situació en la que es troben els alumnes respecte al tema que hem decidit treballar, veure quins són els seus coneixements i quins els punts que ens poden semblar rellevants des de la perspectiva consumerista.

Un recurs interessant pot ser partir d’una taula rodona, en la que a partir d’un pregunta feta per l’educador els alumnes puguin expressar lliurement les seves idees sobre el tema, amb l’única restricció de respectar el torn de paraula i no fer valoracions que pugin molestar als companys.

Desenvolupament de l’activitat.
A partir de les anotacions que l’educador faci sobre el tema destacarà els punts rellevants i a partir d’aquest punt estructurarà l’activitat seguint el següent esquema :

a) Com ho veig, què penso, què faig ?

En aquest primer punt els alumnes posen en comú els coneixements que tenen sobre la temàtica plantejada. És el punt on comença l’activitat, on es destaca el que se sap i es posen sobre la taula els temes sobre els que caldrà investigar. Activitats que ens poden ajudar a treballar en aquesta línia poden ser : murals, xerrades, posades en comú, qüestionaris realitzats individualment o en grup...

b) Hi ha altres formes de veure, pensar i actuar ?

És aquest el punt on ens disposem a adquirir nous coneixements. S’aprenen coses noves bé dels mestres o d’altres professionals especialitzats en el tema que treballem o bé a partir d’un treball d’investigació. Podem plantejar explicacions, enquestes, recerca bibliogràfica, investigació en Internet, etc...

c) Com aplicar les noves formes de veure, pensar i actuar ?

En aquest punt és on posem en pràctica tot allò que hem descobert. Es tracta de planificar una acció que tingui com a objectiu millorar el medi en relació al fenomen treballat. Retrobem per tant la idea del medi des d’una triple perspectiva i el treball paral·lel entre l’acció i la informació. Activitats a aquest nivell poden ser articles a la revista escolar, cartes a institucions, campanyes a les escoles o a altres llocs, dissenyar una pàgina web

A partir de l’aprovació de la Reforma Educativa el concepte d’eixos transversals ha entrat de forma important dins el debat educatiu però el seu plantejament és considerat complex pel professorat i sovint hi ha sensació de confusió entre mestres. Sembla clar que cal formar al col·lectiu d’educadors en aquest tema i donar pistes per poder afrontar la seva introducció a l’aula.

És important fer una reflexió sobre els eixos transversals dins l’escola i si volem que aquests entrin en l’esquema del centre és important que apareguin en el seu projecte educatiu. Els eixos transversals han d’impregnar les activitats que realitza el centre. No són elements que apareixen i desapareixen de forma més o menys planificada en la vida escolar dels alumnes sinó que sempre han d’estar presents.

Cal, com a professorat, plantejar que la introducció dels eixos transversals a l’escola és una feina llarga i que necessita d’una important reflexió educativa. Per tant cal plantejar la feina des d’una perspectiva realista i anar evolucionant mica en mica a partir de la capacitat real de treball i d’anar implicant a l’equip en la feina plantejada.

Des de les institucions es pot afavorir aquest procés a partir de donar suport als equips docents, tant material com de formació. Amb aquests plantejaments es pot afavorir que els centres consolidin la presència de lEducació del Consum a l’escola, com a eix central de l’acció educativa i s’estableixin vincles de col·laboració estable entre escoles i institucions.

Josep Bonil Gargallo
Grup C de Consum